Un nou retrat de Santiago Rusiñol mostra deu facetes d'un poliedre humà força llunyà del mite que ell mateix va crear: una persona incapaç d'escriure amb el to agressiu que feien servir els redactors apòcrifs que de vegades el substituïen. Un net marcat per una mort sempre omnipresent a la família. Una tendència gasiva i alhora balafiadora. Un comportament molt menys misogin i donjuanesco que aquell que se li ha atribuït habitualment. Un modernista contrari a la modernitat del progrés industrial i material. Una visió dual, contrària i favorable a la vegada, del món de les tradicions (toros o religió). Un teòric enemic de 'l'altre glosador', Eugeni d'Ors, a qui en realitat admirava. Un artista que s'autoatribuïa llicència per mirar la realitat amb els ulls de la imaginació (faulista, metafòric) o mostrar-se incoherent fent servir l'essència de la seva antiga bohèmia. Un malalt amb molta salut, gràcies als seus secrets epicuris. Un productor de sentències nat. I un visitant assidu d'Aranjuez, generós, ocupat fins a la mort en la tasca de plasmar l'encant dels jardins abans no s'esborrés per sempre, regalant-los la immortalitat que ell també buscava.

Scripta Mirabilia és un lliber amicorum l'objectiu del qual és doble: per una part vol ser un sensible memorial a la docència, a la recerca i a la transferència de coneixements; i, per l'altra, un reconeixement a la insigne tasca desenvolupada per la Dra. Immaculada Socias i Batet, professora emèrita d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona i Visiting Research del Institute of Fine Arts de la New York University. La publicació està formada per més d'una cinquantena d'articles signats per prestigiosos professor/es i investigador/es, nacionals i internacionals de les principals universitats europees i americanes (Barcelona, Girona, Lleida, Valladolid, Gènova, Venècia, Ioannina, Nova York), i d'altres institucions, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, l'Institut d'Estudis Catalans, el Museu Diocesà de Tarragona, el Museo Nacional del Prado o la Hispanic Society of America.

Aquest llibre que teniu a les mans aplega la correspondència conservada -trenta-tres cartes en total- entre l'escriptor, pedagog i crític literari Joan Triadú (1921-2010) i l'escriptor i periodista Vicenç Riera Llorca (1903-1991). La relació epistolar comença l'any 1952 des de Mèxic, on s'havia exiliat Riera Llorca després de la guerra civil, i pròpiament s'acaba l'any 1987, tot i que n'hi ha una rèplica l'any 1992, provocada pels actes d'homenatge per la mort de Riera Llorca, esdevinguda el 15 de maig de 1991, a Pineda de Mar, on l'escriptor s'havia instal·lat després de retornar a Catalunya un cop jubilat el setembre de 1969. El volum es complementa amb tot un seguit de documents, majoritàriament de Triadú, que donen fe del seu vessant d'activista cultural i de crític literari -d'una crítica literària madura, pacient i intel·ligent-, molt interessat en la producció novel·lística rierallorquiana, el qual, partint de la seva obra mestra, Tots tres surten per l'Ozama, escrigué tot un cicle narratiu del seu temps.

Aquest llibre es proposa donar a conèixer les singularitats d'un dels edificis més remarcables dins del patrimoni cultural del Bruc: els seus promotors, la seva construcció i les vicissituds que al llarg del temps hi han tingut lloc fins a esdevenir un equipament municipal. Els autors expliquen en els diversos capítols, a partir de la seva relació personal i de coneixement de l'edifici, el valor d'aquest patrimoni històric i arquitectònic.

L'aportació de Domènec Guansé en el camp de la crítica és fonamental per explicar el sentit i la funció de la novel·la catalana dels anys vint i trenta. L'autor és un dels agents més destacats del nou sistema literari posterior al noucentisme, gràcies a la seva activitat des de tribunes capdavanteres com la Revista de Catalunya, La Publicitat o La Rambla. El seguiment de la dinàmica literària permet a Guansé traçar una vasta i completa evolució de la narrativa autòctona, per la qual circulen els noms més destacats, com Joan Puig i Ferreter, Carles Soldevila, Josep Pla, Maria Teresa Vernet, Miquel Llor o Aurora Bertrana, entre d'altres. Però a més, el tarragoní es fa ressò d'altres formes prosístiques en voga -biografies o llibres de viatges- i reflexiona amb perspicàcia sobre aspectes diversos de la vida editorial. Panorama crític de la narrativa catalana d'entre-guerres presenta una selecció rellevant d'aquesta producció escrita entre 1920 i 1936, i ofereix al lector el retrat efervescent d'una etapa cultural decisiva del segle xx. La present edició és a cura d'Antoni Isarch, professor associat al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i autor de la mono-grafia El batec de l'època. Domènec Guansé i el periodisme (1918-1936) (2021).

Les rondalles -patrimoni immaterial de la societat- són la memòria d'una cultura, d'un poble, d'una família, de qui les narra. En aquest volum, mitjançant uns criteris d'elaboració pròpia, s'han transcrit i editat les nou rondalles que constitueixen el cor-pus rondallístic de Seròs. Trobat al Fons Rossend Serra i Pagès, el corpus fou manuscrit en el primer terç del segle xx pel folklorista Josep Fossas. Les rondalles es presenten ordenades i catalo-gades segons el sistema internacional d'Aarne / Thompson / Uther (ATU) i precedides de l'esbós biogràfic d'aquest folklorista fins ara desconegut. Tot lector, encuriosit o especialista, podrà gaudir d'un bocí de memòria serossana endinsant-se en l'estudi d'aquest rondallari.

La Legenda aurea és una col·lecció de vides de sants i festivitats eclesiàstiques compilada pel frare dominic Jacobus de Voragine en el segle XIII. Va circular per tot Europa en milers de còpies manuscrites i va ser traduïda en diferents llengües. La traducció catalana es con-serva en diversos manuscrits datats entre la fi del segle XIII i el XV i en diverses edicions del segle XVI. El còdex N-III-V conservat a El Escorial és el més antic d'una de les dues branques de la traducció. Influí en la tradició impresa i, com els altres manuscrits, conté diferents modificacions respecte del model llatí que el doten d'un caràcter propi. En aquest primer volum oferim un estudi introductori sobre l'obra i sobre la traducció catalana, seguit de l'edició dels primers capítols d'aquest còdex, acarada amb els altres testimonis catalans i amb el model llatí. Si els capítols sobre les festivitats tenen un to més teològic, els de les vides ofereixen un con-junt de relats breus -formen part dels primers textos narratius de la tradició catalana-, amb el color i la vivesa de la vida de personatges procedents de llocs i d'àmbits socials molt distints i explicats al públic medieval en una llengua catalana ja ben rica i expressiva.

AQUESTA LLEGENDA DE SANT JORDI ÉS PER LLEGIR, PER ESCOLTAR, PER MIRAR, PER SABER-TE-LA DE MEMÒRIA! CONTES CLÀSSICS. ELS CONTES DE SEMPRE ADAPTATS PER ALS PRIMERS LECTORS I PER ALS QUE ENCARA NO LLEGEIXEN. EL TEXT, ADAPTAT A LA SEVA EDAT, ELS INTRODUEIX D'UNA MANERA AMENA EN EL MÓN DE LES HISTÒRIES FANTÀSTIQUES. ELS DIBUIXOS, AMB UN TOC D'HUMOR, FACILITEN LA COMPRENSIÓ LECTORA.

Som a l'any 1493, un vaixell misteriós travessa l'Atlàntic, rumb cap al Nou Món. A bord, oficials corruptes i mercenaris traïdors seran capaços de tot per a aconseguir l'or de les Índies. Enmig de tanta ambició, en Roc i la Bruna, dos bessons entremaliats, s'hauran d'enfrontar als perills més grans de l'oceà, a les armes mortals dels mariners i als enigmes més foscos d'una civilització desconeguda. Sortiran amb vida d'aquest viatge infernal?